Els íbers a Requena
Trulls i poblats íbers a la comarca
Els íbers habitaren la nostra comarca fa més de 2.500 anys i en queden molts vestigis.
Constituïen una societat jerarquitzada, governada per un grup de rang el qual organitzava l'explotació del camp i controlava les relacions comercials des de ciutats fortificades. La vida quotidiana es realitzava en cases de diferents tamanys. Allí no solament es cuinava, menjava i dormia, sinó que també es duien a terme activitats artesanals i metal.lúrgiques, i fins i tot cult als avantpassats i divinitats. Si n'estàs interessts i vols saber-ne més, pots visitar la pàgina del Museu de Prehistòria de València
Nosaltres et sugerim visitar els tres principals jaciments que hi ha a la nostra comarca.
Constituïen una societat jerarquitzada, governada per un grup de rang el qual organitzava l'explotació del camp i controlava les relacions comercials des de ciutats fortificades. La vida quotidiana es realitzava en cases de diferents tamanys. Allí no solament es cuinava, menjava i dormia, sinó que també es duien a terme activitats artesanals i metal.lúrgiques, i fins i tot cult als avantpassats i divinitats. Si n'estàs interessts i vols saber-ne més, pots visitar la pàgina del Museu de Prehistòria de València
Nosaltres et sugerim visitar els tres principals jaciments que hi ha a la nostra comarca.

La Solana de las Pilillas
El jaciment de La Solana de las Pilillas està format per quatre trulls excavats en la roca als que s'assocía una sèrie d'estructures relacionades amb la producció i emmagatzematge de vi: un celler, departaments d'emmagatzematge i les restes d'una vivenda fortificada, residència estacional del propietari de l'explotació durant el període de verema i elaboració del vi.
Els trulls consistien en dues piques situades a diferent altura comunicades per perforacions. En la superior es trepitjava i premsava el raïm, el mosto s'arreplegava en la pica inferior i es traslladava a contenidors ceràmics per a que fermentara.
Ara sabem que aquestes varen ser els cellers més antics de la Península Ibèrica.
La producció de La Solana de las Pilillas fou l'origen de la "cultura del vi" en una comarca on encara es produeix com una constant econòmica i cultural.
Els trulls consistien en dues piques situades a diferent altura comunicades per perforacions. En la superior es trepitjava i premsava el raïm, el mosto s'arreplegava en la pica inferior i es traslladava a contenidors ceràmics per a que fermentara.
Ara sabem que aquestes varen ser els cellers més antics de la Península Ibèrica.
La producció de La Solana de las Pilillas fou l'origen de la "cultura del vi" en una comarca on encara es produeix com una constant econòmica i cultural.

El Molón de Camporrobles
El Molón és una gran mola, elevada 1124 ms.n.m., de forma allargada i estructurada en diferents plataformes. L'assentament presenta unes condicions defensives inmillorables, doncs queda delimitat en bona part per abruptes escarpaments.
El Molón ofereix característiques quasi úniques com ara el marc paisatgístic i un conjunt arqueològic relativament ben conservat, on destaca el sistema defensiu prerromà.
A més de la visita al parc arqueològic de El Molón, es pot gaudir d'un magnífic paisatge de transició entre la baixa Serrania Conquense i la comarca de Requena-Utiel, un savinar i algunes de les millors vistes dels camps de vinyes.
Recomanem fer una parada al centre d'interpretació per a una millor comprensió i un millor gaudi dels vestijos arqueològics.
El Molón ofereix característiques quasi úniques com ara el marc paisatgístic i un conjunt arqueològic relativament ben conservat, on destaca el sistema defensiu prerromà.
A més de la visita al parc arqueològic de El Molón, es pot gaudir d'un magnífic paisatge de transició entre la baixa Serrania Conquense i la comarca de Requena-Utiel, un savinar i algunes de les millors vistes dels camps de vinyes.
Recomanem fer una parada al centre d'interpretació per a una millor comprensió i un millor gaudi dels vestijos arqueològics.

Kelin, la gran ciutat íbera
Situada sobre el turó de Los Villares en Caudete de las Fuentes, Kelin fou la capital d'una inmensa zona, quasi una tercera part de l'actual província de València.
Les excavacions realitzades permeten contemplar una trama urbana de dues époques diferents, algunes vivendes i un tram de muralla.
Tots els anys, en octubre, se celebren les jornades de portes obertes per a mostrar la ciutat de Kelin als visitants interessats amb visites guiades o teatralitzades i activitas culturals.
D'interés completar la visita amb la colecció museogràfica Luis García de Fuentes, al costat de l'Ajuntament.
Les excavacions realitzades permeten contemplar una trama urbana de dues époques diferents, algunes vivendes i un tram de muralla.
Tots els anys, en octubre, se celebren les jornades de portes obertes per a mostrar la ciutat de Kelin als visitants interessats amb visites guiades o teatralitzades i activitas culturals.
D'interés completar la visita amb la colecció museogràfica Luis García de Fuentes, al costat de l'Ajuntament.